paella amb pebrera

Com no… finalitzen les festes de la Magdalena, i el dilluns et venen tots els mals de colp. Em desperto, instintivament cerco l’ampolla d’aigua, i em costa alçar-la, perquè n’és una d’aquelles de 2 litres que no se qui va comprar. I l’aigua, ai, l’aigua esvarant gola endins em fa adonar-me que aquella zona es en aquestos moments una batalla campal per als anticossos del meu organisme. Intento incorporar-me, però els braços pesen, i molt, així que torno a caure irremediablement al sofà, pensant en com de malament em sento i com de bona estava l’aigua… mmmm…. No puc pensar amb claredat. Però, intento esbrinar què és el que vaig fer malament. Em vaig banyar? No m’he secat el pel en sortir de la dutxa? Tanmateix, somric amb la ment, sense cap expressió a la cara, i encara que em costa pensar, arribo a la conclusió que hi ha raons per ha estar malalt… perquè ja fa uns dies que plou i… la borratxera del dissabte se me’n va anar de les mans, certament. Ja recordo… ballant, cridant, sense camisa… deu meu. He de deixar de beure. Tots ens diem aquestes coses els dies de ressaca, veritat? Doncs imagineu-se com et deus sentir quant la ressaca s’ha anat acumulant durant tota una setmana per a vindre tota junta el dilluns…. però, ostres, ara que hi penso, si no he sortit en tota la setmana perquè no tenia diners…. O_Ô ein?
Crec que estic baix els efectes de la febre…… upsssss