La ciutat de Castelló és famosa per lletja i mal feta, per grans contrastos d’altures, mal urbanisme, etc. fins i tot en les construccions que s’estan fent actualment. Jo no tinc ni idea d’urbanisme, ni se quant de “mite” i “realitat” hi ha en el tema, però estic segur que ningú pot afirmar que sigue una ciutat bonica. Tanmateix, val a dir que en el seu moment sí deguí ser un ciutat/poble ben templat, com molts altres i que la seua transformació en la gran merda (amb perdó) que és ara, data dels anys seixanta/setanta, d’alló que durant el franquisme s’anomenà “desarrollismo”. Ací podem veure una fotografia anterior (seguiu l’enllaç i feu clic per a ampliar):
Fent una ullada ràpida per la plaça Santa Clara, el carrer major, enmig, etc. veiem que encara no hi ha cap bloc de pisos dels moderns… jo dirie que en la fotografia les edificacions més altes que podem veure (a banda del propi Fadrí) són la Diputació, Govern Civil i l’edifici dels sindicats eixe de Maria Agustina. Em dona molta pena veure com ere Castelló.
Queda per al record dels nostàlgics i romàntics aquesta imatge de la nostra ciutat.
Porte tota la setmana collint olives, no vegeu quina agonia i patiment… perè per sort ja fa uns anys que no les collim completament a ma, sinó que comptem amb l’ajuda d’aquest aparatet que podeu veure en la foto: una PICK-MACHINE (literalment “Maquina de collir”). Per aixó, quan ahir dimecres, allà cap al migdia, se’m va partir la peça que uneix les aspes amb el mànec, m’ho vaig veure tot negre. Em va tocar baixar a tota castanya cap a Castelló perquè mon pare em va dir que el taller tancava a les 18 h., cosa que, a tot açò, no era certa. El senyor del taller em diu que es la primera vegada que veu una fractura com aquella, i no posa cara de massa convençut. Em diu que mirarà de llevar eixa peça d’un altra màquina que tenia allà per a ficar-la a la meua; que torne a les 19:30 h. Per sort tot es pogué solucionar, amb una factura mitjana…
