paella amb pebrera

Estire les mans cap les efemèrides,
que fugen allunyant-se volant,
amb l’esperança d’impregnar-me…
Però allà van, batent les ales,
a refugiar-se en un altre indret,
el de l’oblit, la no existència.

Passen els minuts i les hores,
estic apunt de desaprendre,
lliçons i raons, indispensables
per a saber qui soc(m).

Però, de sobte, un foc,
brau, vull a dintre meu,
rebel·la una voluntat de retenir
allò que un dia vaig estimar…
de no deixar-ho marxar,
sense abans lluitar, per a,
per sempre més recordar,
quin és el meu paper ací.

Companya, no caigues en l’error
de deixar-ho estar sense més.
Viu aquesta contesa amb passió,
perquè arribat el dia,
serà l’única cosa que tindràs.

Alça al teua voluntat contra el vent,
recorda allò que has anat
aprenent…