paella amb pebrera

Fins mitjan el mes de desembre passat, no vaig acudir a arreplegar la memòria usb que em pertocava per ser estudiant de la UJI. És xicoteta, de 128 MB, i amb el logotip de la universitat. Gairebé tothom la deu haver vist, vaja, fins i tot és probable que molta gent no li done molta importància. Per a mi sí que la tenie perquè fins a eixe moment feie servir disquets, i n’estava un pot fins allà de la velocitat i de que no em capiguere quasi res. Si, a més a més, considerem que en aquell moment no tenie diners ni per a pipes, queda clar que allò ere un bon regal de nadal per a mi. Tanmateix, poc durarie l’alegria. El mateixíssim dia 31, la nit de Cap d’Any, volgué el destí que la esquifida memòria s’esbarés de les butxaques de la meua xaca en el pàrquing del Carrefour. No va ser fins al dia següent, quan m’havie de copiar les fotografies de la festa, que em vaig adonar.

Ja uns mesos després, la setmana abans de pasqua, recuperat de la tragèdia, adquirisc un PenDrive Mini de 128 MB, per 13,90 €. La seua vida ha estat, si cap, més curta encara. Tot i vindre amb clauer, i haver-lo ancorat a consciència al meu pom de claus, una setmana després, la memòria decidí prendre el seu propi camí. Mentre caminave amb Elisa pel terme de Les Useres, mirant romers i timonet, l’esmunyedís sistema d’emmagatzemantge decidí fer la seua pròpia excursió. Ara vaga per algun punt indeterminat de la comarca de l’Alcalatén.

Es veu que a mon pare li dec haver fet pena, i avui quan m’ha enviat a comprar un televisor nou per al mas, m’ha dit: “compra’t això que has perdut, també”. Aprofitant una bona oferta he comprat un TrekStor CS d’un 1 GB per 29,90 €. Inclou collaret, i cable allargador usb, m’ha paregut molt bona oferta. Aixina que estrene memòria, i per suposat, espere que aquesta dure (prou) més que les anteriors.