paella amb pebrera

Han passat moltes coses que no voldrie oblidar, però no tinc cap ànim d’escriure.

La setmana passada, el dimarts 13 de febrer de 2007, va morir Jose Altava, o Pepe Pataca, per als amics. Un gran home, bon home. Espere que es dormís en un somni bonic, per sempre. Et guarde en el record, cantant l’himne del Castelló, ensenyant-me a usar la màquina d’escriure, o en un d’eixos fantàstics esmorzars. Descansa.

M’he comprat un portàtil de segona mà, via eBay. Un IBM ThinkPad X23. Ja parlaré d’ell més endavant –però no crec que arribe a fer una d’aquelles pàgines de Linux on laptops–. És menut, i va molt bé, una gran compra.

Ja fa dos setmanes que la Wii està al pis d’Elisa, a València. Comence a tindre ganes de jugar al Zelda, però em console pensant que allí, al pis compartit, molta més gent l’estarà aprofitant millor que jo. Em reafirme: un altra grandíssima compra.

Conten sis anys des que estic amb Elisa. Tenim els nostres alts i baixos, però cada dia tinc la sensació de que la vull més.

Pareix que enguany estic avançant un poc més amb els estudis: he aprovat el primer parcial de Fonaments, i també Operatius –a la primera–. Content amb això.

El dissabte passat, dia 17, li van pegar a mon pare. Un exaltat, conegut nostre, al bar. És trist, i no vull ni comentar-ho. Lamente no haver estat. Pareix que el cop rebut, ha sigut més fort al cor. Vull dir que físicament està bé, a banda de tenir una ma i monyeca unflades, i les ulleres trencades, però va plorar –d’impotència–.

Amb la represa de la tercera temporada de Lost, i els vídeos que em va ensenyar Elisa sobre Alvar Hanso –al youtube–, estic tornant a sentir emoció per aquesta sèrie, que últimament no m’entusiasmava tant.

The Sopranos, segueix sent la millor sèrie del món mundial. Ja s’ha començat a reemetre la sisena temporada als EUA. Això vol dir que d’ací poc tindrem els 8 capítols extres que falten per a acabar aquesta última temporada.

La discussió sobre Lord of the Rings VS. Star Wars que hi ha a Clerks II, em va calar fons, la vaig gaudir de veritat: “…només hi ha un Retorn, i no és de cap rei!” …

Seguisc amb Debian, m’agrada i és molt estable. Però, trobe a faltar moltíssim Gentoo.

Ara mateix estic pensant que si el gnome-blog aquest des del que escric “peta”, hauré perdut molt de text que ja no tornaré a escriure ni de conya. No tenie ganes d’expressar-me, però ara em senc bé d’haver escrit tot açò.

Per últim, he de confessar que durant el dia, m’agrada xisclar mentalment: Vendetta!