Com tot el món deu saber, un enorme incendi –encara– està arrasant gran part de la comarca de l’Alcalatén. Només comentar que el nostre mas, i els animals, estan bé. Anit van aconseguir aturar el foc a escassos metres dels nostres bancals, just a la ramblella. Però del nostre cap amunt –direcció Atzeneta– està tot socarrimat. Més avant ja ficaré alguna foto, però ara no hi han ganes de res que no sigue plorar. Espere que puguen aturar-lo prompte.
Archive for August, 2007
Tant la Wii, com la Xbox360 ja han superat els 10 milions de consoles venudes, enhorabona! Coincidint amb aquesta fita, i amb el fet de que la Wii és la consola de sobretaula de nova generació més venuda en xifres absolutes, he volgut fer-me ressò de les dates de llançament que recentment ha anunciat Nintendo per a aquesta xicoteta plataforma.
A un tir de pedra tenim:
Boogie (EA) 31 d’agost
Super Paper Mario (Nintendo) 14 de setembre
My Sims (EA) ~2007
Harvest Moon (Natsume/Nintendo) 19 d’octubre
Metroid Prime 3 Corruption (Nintendo) 26 d’octubre
Endless Ocean (títol provisional) (Nintendo) 9 de novembre
Super Mario Galaxy (Nintendo) 16 de novembre
Resident Evil The Umbrella Chronicles (Capcom/Nintendo) 30 de novembre
NiGHTS: Journey Of Dreams (SEGA) ~Novembre
Zack & Wiki: Quest for Barbaros’ Treasure (Capcom/Nintendo) 7 de desembre
Ghost Squad (SEGA) ~Nadal
Mario & Sonic at the Olympic Games (SEGA) ~Hivern
Ací teniu la llista completa, també ens esperen grans títols per a l’inici del 2008. Entre els més esperats:
Battalion Wars 2 (títol provisional), Wii Fit (títol provisional), Mario Kart Wii (títol provisional), Super Smash Bros. Brawl, Dragon Quest Swords, Final Fantasy, o el recentment anunciat per Konami, Pro Evolution Soccer (PES).
A principi de mes vaig anar a València amb Elisa. Ella havie de recollir el seu carnet de conduir (enhorabona!), i jo volie arrimar-me a l’Fnac per comprar alguns còmics. Després d’estar un hora pegant voltes sense trobar aparcament, decidim deixar el cotxe en “doble fila”. Per tal de no destorbar tant, el deixe mig damunt de l’acera, de manera que puguen passar vianants i cotxes sense problemes. No vam estar molt de temps a dintre de l’Fnac, puix ja tenie localitzat tot el que volie comprar. Em gaste més de 200€. Però el millor estave per arribar, quan eixim ens trobem a una peaso multa de 150€ per “impedir el pas dels vianants”. Vaig pillar un bon cabreig, sincerament, em pareix una xifra massa elevada per uns minuts “mal aparcat”.
Tot el viatge de tornada de mala llet, rumiant que fer, sobretot perquè el cotxe va a nom de mon pare, i al no estar-hi present jo, la multa també li arribarie a ell. Pagar, quin remei… però quina mala llet de pensar per a qui, què i com anirien eixos diners que em consten tants dies de guanyar.
Tal com han passat el dies se m’ha anat passant. Definitivament he decidit pagar. Al revers del paperot rosa es pot llegir: L’import de la multa proposat per l’agent denunciant podrà fer-lo efectiu al carrer de la Sang, núm. 7, baix, de 9 a 13:30 h. i de 16 a 18:30 h., i tindrà una reducció del 30% si l’efectuara dins els 30 dies naturals següents a aquell en què haurà tingut lloc la notificació de la denúncia.
Molt bé, si pague abans de 30 dies “només” em costarà 105€. Hi ha que aprofitar-ho. Dijous passat, dia 23, que tenie la vesprada reservada per a acompanyar a ma mare al metge, pense en anar a pagar-la. Ella em convenç per a que no l’acompanye: “no em diran res, només son unes proves” — em diu. Bé, doncs pillaré el tren i no tinc problemes per a aparcar, em surt més barat, etc. Vaig a l’estació, passen uns minuts de les 16:30, i resulta que el pròxim rodalies es a les 17:25, si l’agafe ja no arribe a temps. En un intent desesperat d’aprofitar la vesprada, fique 20€ al cotxe i ixc a corre-cuita cap a València.
No havie pensat en la fatídica possibilitat de que la anomenada “oficina de recaptació de multes” del tal carrer la Sang, fora tancada. Evidentment, seguint amb la ratxa de mala sort, ho era. Hi havie un foli enganxat amb celo a la porta que deia que juliol i agost era tancat per la vesprada. I ara què faig? Treballe de matí i no podré anar a pagar-la. Pregunte a algun dels innumerables policies que hi ha allí pel carrer passejant, ningú em va saber dir si hi ha algun mètode alternatiu de pagar, com per exemple fer un ingrés bancari. Res de res, “busca el telèfon i truca’ls a ells (recaptació) pel matí”, va ser el més intel·ligent que em van dir.
Però el pitjor de tot, amb diferència, es que quan vaig tornar a Castelló vaig saber que aquella cosa que havia fet anar a ma mare al metge no era res de bo. Ben al contrari, sembla que cal extirpar-ho amb urgència, el dilluns mateix la operaran. No pot ser, ni tan sols vaig estar al seu costat quan va rebre la mala notícia.
Em vaig prometre a mi mateix que aquest serie el primer joc que em descarregarie de la Consola Virtual de Wii. Increïble tornar a jugar-lo, tornar a veure els seus píxels, sentir el seu scroll, la música.
M’he comprat un “comandament Classic”, ho podeu veure a la fotografia, però crec que el Wiimote encaixa més amb el que era una NES: completament quadrat, creueta a l’esquerra, i dos botons a la dreta. Ací podeu veure com queda el menú després d’una descàrrega de la VC.
Aquesta setmana he actualitzat la Gentoo, bàsicament perquè he vist que el GNOME 2.18.x ha entrar a l’arbre estable. Tot perfecte, va com la seda. M’he quedat ratllat en veure un esquema anomenat Tango entre els disponibles al terminal del GNOME. Primer he pensat: el terminal ha assimilat el meu esquema de colors? … però evidentment no, simplement que la idea que vaig tindre ja fa més d’un any, ha arribat fins als desenvolupadors del gnome-terminal. M’ha fet molt de comboi, ja era hora de tenir colors nous d’ençà de la creació del terminal (2002?).
Ahir vaig anar a l’Alcampo a comprar un Nunchuk, sense sort, perquè estaven esgotats arreu (Game, Alcampo, Media Markt, PC City, Todojuguete, etc.). Tanmateix, vaig veure que tenien el Trauma Center: Secon Opinion a 39,90€. Sense dubtar-ho el vaig comprar, acaba de sortir a la venda i el seu preu recomanat és de 49,90€.
Elisa i jo hem estat fent unes quantes operacions. De les primeres hores de joc n’estem força contents. El control ens ha paregut més adequat i agradable que el de Nintendo DS, i tenint en compte que la versió portàtil ja era molt jugable, podeu imaginar que aquesta se n’ix. Tal volta més avant canvie d’opinió, però a priori, aquest títol es presenta com un dels més entretinguts a nivell individual del panorama actual. Falta veure quina durada té… però és una joia dels anomenats jocs per a casuals.
Per cert, ara que parle del tema: si heu de comprar qualsevol cosa per a la Wii, feu un tomb primer, els preus varien prou entre tendes. Per exemple, els últims preus sorprenents que he vist: el ja anomenat Trauma Center per 39,90€ a Alcampo, el Dragon Ball Z Budokai Tenkaichi 2 per 39,90€ a la web de l’Fnac, el comandament Classic per 17,90€ a PC City, el Resident Evil 4 Wii Edition per 31,95€ a la web de Game, o el Big Brain Academy per 24,95€ també a la web de Game. Els preus ballen que no veges… sort!
GNOME fa 10 anys, enhorabona! Moltes gràcies als milers de persones que han contribuït al projecte, ànims a totes les que seguiran fent-ho! (foto via Sílvia).
Congrats, thank you so much!
Com tal volta ja haureu llegit, Galli informava ahir sobre una noticia apareguda a la televisió estatal:
En les notícies de la 2 de les 2,30 han comentat l’assumpte de l’activitat vandàlica que s’atribueix recentment a la CIA alterant l’entrada de la wikipedia i s’han referit a algun cas més. Per a donar-li mes interès a la notícia han qualificat a la wikipedia d’enciclopèdia “lliure, tan lliure que qualsevol pot alterar-la”, i una amable “experta” ha il·lustrat als televidents amb un exemple pràctic sobre com de fàcil és vandalitzar-la. Ho ha demostrat introduint en l’entrada de Lennon una afirmació “sobre el seu interès per la paella”. Després ha dit que de totes maneres també és possible amb molta facilitat tornar-ho a arreglar.
Per això no fos suficient, segons podem llegir a barrapunto, els pioners noticiaris d’Antena 3 han seguit l’exemple:
Avui 17 d’agost en el telediari d’Antena 3 ha eixit com vandalitzaven l’article d’Elvis Presley de la Wikipedia en castellà. El vandalisme consistia a canviar la data de defunció del cantant del 16 d’agost de 1977 a 16 d’agost de 2007. Segons ells, era un experiment per a comprovar la velocitat de reacció dels responsables dels administradors de la wikipedia.
El vídeo de la noticia d’A3 val més que mil paraules. Donat que aquestos noticiaris no tenen res d’innocents i mai diuen res per casualitat, concloc que aquest és un ¿primer? atac públic per part dels mitjans tradicionals contra la creixent força dels mitjans populars com la viquipèdia. Ells, i qualsevol que conegue lleugerament el tema, sap que el vandalisme és, a dia d’avui, el problema més greu de la viquipèdia. Dissimuladament han atacat on més cou, però no enganyen a ningú, les intencions han quedat clares del tot.
Per fi he vist Infernal affairs (2002), la pel·lícula que va inspirar la oscaritzada Infiltrados (2006). És molt bona, per a res el que s’espera d’una “peli de Hong Kong”. Ben feta, amb estil, tints dramàtics, amb una gran dosi de tensió, i l’acció suficient. La durada és un altre punt a favor, poc més d’hora i mitja, per no comentar el bon nivell dels actors i el carisma dels personatges, sobretot els papers més madurs. Vegeu-la.
M’he quedat amb tantes “ganes de més” que tot seguit m’he ficat Infernal affairs II (2003), que ve a ser una preqüela a l’estil d’El Padrino II (1975). També sorprèn. És una segona part inusualment bona, diferent a la primera i no tant original, però que segueix valent la pena dintre de les opcions actuals.
Ara que ja he vist “les originals” per fi podré veure The Departed.



