paella amb pebrera

A principi de mes vaig anar a València amb Elisa. Ella havie de recollir el seu carnet de conduir (enhorabona!), i jo volie arrimar-me a l’Fnac per comprar alguns còmics. Després d’estar un hora pegant voltes sense trobar aparcament, decidim deixar el cotxe en “doble fila”. Per tal de no destorbar tant, el deixe mig damunt de l’acera, de manera que puguen passar vianants i cotxes sense problemes. No vam estar molt de temps a dintre de l’Fnac, puix ja tenie localitzat tot el que volie comprar. Em gaste més de 200€. Però el millor estave per arribar, quan eixim ens trobem a una peaso multa de 150€ per “impedir el pas dels vianants”. Vaig pillar un bon cabreig, sincerament, em pareix una xifra massa elevada per uns minuts “mal aparcat”.
Tot el viatge de tornada de mala llet, rumiant que fer, sobretot perquè el cotxe va a nom de mon pare, i al no estar-hi present jo, la multa també li arribarie a ell. Pagar, quin remei… però quina mala llet de pensar per a qui, què i com anirien eixos diners que em consten tants dies de guanyar.
Tal com han passat el dies se m’ha anat passant. Definitivament he decidit pagar. Al revers del paperot rosa es pot llegir: L’import de la multa proposat per l’agent denunciant podrà fer-lo efectiu al carrer de la Sang, núm. 7, baix, de 9 a 13:30 h. i de 16 a 18:30 h., i tindrà una reducció del 30% si l’efectuara dins els 30 dies naturals següents a aquell en què haurà tingut lloc la notificació de la denúncia.
Molt bé, si pague abans de 30 dies “només” em costarà 105€. Hi ha que aprofitar-ho. Dijous passat, dia 23, que tenie la vesprada reservada per a acompanyar a ma mare al metge, pense en anar a pagar-la. Ella em convenç per a que no l’acompanye: “no em diran res, només son unes proves” — em diu. Bé, doncs pillaré el tren i no tinc problemes per a aparcar, em surt més barat, etc. Vaig a l’estació, passen uns minuts de les 16:30, i resulta que el pròxim rodalies es a les 17:25, si l’agafe ja no arribe a temps. En un intent desesperat d’aprofitar la vesprada, fique 20€ al cotxe i ixc a corre-cuita cap a València.
No havie pensat en la fatídica possibilitat de que la anomenada “oficina de recaptació de multes” del tal carrer la Sang, fora tancada. Evidentment, seguint amb la ratxa de mala sort, ho era. Hi havie un foli enganxat amb celo a la porta que deia que juliol i agost era tancat per la vesprada. I ara què faig? Treballe de matí i no podré anar a pagar-la. Pregunte a algun dels innumerables policies que hi ha allí pel carrer passejant, ningú em va saber dir si hi ha algun mètode alternatiu de pagar, com per exemple fer un ingrés bancari. Res de res, “busca el telèfon i truca’ls a ells (recaptació) pel matí”, va ser el més intel·ligent que em van dir.
Però el pitjor de tot, amb diferència, es que quan vaig tornar a Castelló vaig saber que aquella cosa que havia fet anar a ma mare al metge no era res de bo. Ben al contrari, sembla que cal extirpar-ho amb urgència, el dilluns mateix la operaran. No pot ser, ni tan sols vaig estar al seu costat quan va rebre la mala notícia.