Un any més, hem fet acte de presència a l’Aplec dels Ports. El primer any que vaig anar fou a Cinctorres, i per tant, aquest any he complert una volta completa (9 anys anant). Com de costum, ha resultat ser una de les cites més importants i divertides de l’any, juntament amb les festes de la Magdalena.
Enguany hem estat allotjats a una casa del poble, que ja teníem reservada de fa mesos, gràcies a Maria. A resultat ser un encert: poder descansar en llit, menjar en taula, anar al servei i dutxar-se a gust, no té preu. Tot i que, evidentment, es perd cert de l’encant de l’Aplec.
Del divendres recorde poca cosa. Vaig pujar tard, i lleugerament cansat de currar. Cervesa a dojo i fins on el cos (o la ment) va dir prou, que no devia ser molt tard.
El dissabte en despertar Salomé em va dir que la nit anterior m’havie arreplegat del portal de casa, on estave dormint tremolós com un tito. Per alguna cosa no recorde el divendres. Però bé, dutxa fresca, i a mamprendre el dia. Un dia d’eixos complets. Visita a les barres abans de dinar. Gran torrada de llonganisses, botifarres i llomello. Carajillo cremaet. Migdiada. Vesprada a les barres, clara amb llima. Toni Albà i-Real. Sopar, i cap al camp de futbol. Festa fins que ens van fer fora, a trenc d’alba de diumenge.
Ens va parar la guardia civil a migdia, quan eixíem cap a Castelló. Ens van escorcollar durant una bona estona, però no té massa importància. Veure als amics no té preu. Puntuació de l’event: 5/5
