paella amb pebrera

Abans d’ahir, dijous 13, van baixar a m’agüela del poble. Vaig arribar a l’hospital més o menys a les 12, i la S.A.M.U. encara no havie arribat a Castelló, va tardar. No sabie ben bé que tenia, però estava convençut que no seria greu. Res més lluny de la realitat, li havie donat un infart cerebral -embòlia- que l’ha deixada amb tota la part esquerra del cos paralitzada. Gairebé no parle, però amb esforç ho fa. Ara està estable, ja han passat quasi 48 hores, que és la franja de màxim risc. El més increïble de tot és que té tot el coneixement, tot i no poder parlar ni menejar-se, coneix a tot el món que va a veure-la. Et mira, assenteix, t’agafa la ma amb força, l’arrime a la cara, i dona besets.