paella amb pebrera

Feia dies que no escrivia, bàsicament per desgana. No li faltaven experiències, tampoc estava curt d’idees. Tot el dia anava rumiant sobre com escriure d’aquest o aquell altre tema. Però era ficar-se davant de l’ordinador, i quedar-se mut. Era com si li aturaren el cervell. Clic, off. Esporàdicament li venia al cap la idea de comprar-se un gravadora de veu, d’aquelles que tant es veuen a les pel·lícules, però enseguida ho descartava. Primer per què no tenia diners, i segon per què eixa veu interior que tots tenim, li exposava sincerament: i qui vol escoltar eixos laments?
El noi s’alçà resignat de la cadira, tornà a agafar el llibre, i poc a poc s’oblidà d’aquests assumptes. De nou, era al Japó.