Fa cinc mesos que varen assassinar al jove Carlos Palomino al metro de Madrid, espere que la gent encara ho recorde. En l’actualitat les notícies, no totes per això, passen pels mitjans a gran velocitat. El que va eixir per la TV fa un mes ja és aigua passada. Hom pot girar el cap i no escoltar el que no li agrada, o fins i tot només atendre als mitjans afins a la seua sensivilitat.
Dubte que aquest cas torne a apareixer per la televisió, i si ho fa, serà fugaçment, no amb l’atenció que reben altres assassinats -perquè no dir-ho- més rentables. Les noves informacions, i el vídeo del metro, no deixen lloc per al dubte; cite textualment:
les imatges mostren com Estébanez “veu arribar a la gent en l’andana, es guarda el ganivet a l’avantbraç, va cap a la porta del vagó i quan entren tots no hi ha ni discussió. Carlos fa un gest i assenyala la seua dessuadora”. En un segon, el soldat “fa un gir de canell i li clava una punyalada de dalt a baix per a aconseguir que fora just al cor. Es veu que és un professional. L’autòpsia demostra que va haver una punxada mortal al cor. Anava a matar-lo”. Després va apunyalar entre les costelles a Alejandro M.N., que va intentar desarmar-lo, causant-li un pneumotòrax que li va fer passar 17 dies a l’hospital. Segons un testimoni ocular, Estébanez va continuar agitant l’arma preguntant “ a veure qui era el següent”.
Per altra banda:
Estébanez va al·legar legítima defensa i por insuperable, atenuants o fins i tot eximents del delicte. Segons Ibarrondo,“diu que creia que l’anaven a linxar”. Assegura “que mai va tenir intenció de lesionar però té entrenament militar, i ix amb una navalla de la caserna perquè és militar”. En el registre posterior li van trobar un puny americà. El lletrat explica que es defineix com “un patriota” i anava a una manifestació del mateix signe, així que “reconeix que anava a la de Democràcia Nacional”.
A més a més, deixa bocavadat el nul recolzament institucional.
No oblidem.
[via Antifeixistes, Diagonal]
Va el candidat González Pons com un esperitat traient foc per la llengua -aquella que tan graciosament ens va mostrar amb el seu divertit col·lega Font de Mora quan deien que feien alguna cosa pel valencià-, dic que trau foc contra María Teresa Fernández de la Vega. A més d´acusar-la d´un empadronament tèrbol, fer-la responsable de tot els mals que patim els valencians -aigua, inseguretat ciutadana, infraestructures…-, el gran xarraire González Pons l´acusa de poca o nul·la valenciania i, en reclamar-li un debat electoral, diu irònicament -i és que el xic té molta corretja- que si vol ella, el debat pot ser en castellà. Clar, «com que la pobra no sap valencià», ell es fa el bondadós.
